En aquest post parlarem de les matèries més utilitzades, definint les característiques pròpies de cada una.
La
llana
És
una fibra molt elàstica i de gran qualitat, i proporciona un gran aïllament
tèrmic. S’impregna fàcilment de fum i d’olors, per la qual cosa de seguida fa
olor quan la persona que la vesteix ha estat en contacte amb el fum. S’utilitza
per fer jerseis, abrics, roba d’hivern i de la llar, etc
El
cotó
El
cotó és una fibra resistent a la ruptura, capaç d’absorbir la humitat, difícil
de cremar i que no produeix al·lèrgies en entrar en contacte amb la pell, per
això s’usa molt en la confecció de roba interior, camisetes, mocadors de
butxaca, llençols, etc. Té l’inconvenient d’encongir-se amb el rentat i
d’arrugar-se fàcilment. Sense filar, el cotó s’usa també com a material
auxiliar en les cures (cotó fluix).
El
lli
Les
peces de vestir de lli són fresques i no s’embruten gaire. Però la tela
fabricada amb lli és més rígida, aspra i menys elàstica que la tela de cotó.
S’utilitza per fer tovalloles, jocs de taula, cortines.
També
gràcies a la seva gran resistència, se’n fan veles de vaixell i lones.
Cànem,
espart i ràfia
Són
fibres menys usades en el vestir, que tenen aplicació en el calçat i, també en
la fabricació d’altres objectes (cistells, cordes, etc). Totes tres fibres,
molt més aspres que el cotó i el lli, són considerades de menys qualitat per a
la fabricació de fils i teixits.
El
cànem s’utilitza per fer sacs, espardenyes, cordes, cordills, etc.
L’espart
s’utilitza per fer cordes, espardenyes, estores, trenat de cadires, etc.
La
ràfia serveix per fer cordills, estores i objectes de cistelleria.
La
seda
La
seda té un tacte delicat i suau i dona una sensació de frescor. És fa servir
per fer bruses, camises, fulards, corbates i llenceria. És un producte car.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada