TISSATGE

Avui farem una introducció ràpida al que és el tissatge, analitzant els teixits de plana i els teixits de punt.

Farem en breu un altre post sobre el tema ja que és molt ampli i extens, i també posarem més fotos.

Esperem que sigui del vostre interès.

A partir dels fils produïts a la filatura, es procedeix al tissatge, que és el procés de fabricació de  teixits per a l’obtenció de robes i teles.

Els teixits són una mena de làmines que s’obtenen mitjançant l’encreuament ordenat dels fils.

Hi ha diferents tipus de teixit segons la manera d’entrellaçar els fils. Els més importants són els teixits plans o de calada i els teixits de punt:

• Els teixits plans o de calada són formats pels fils de l’ordit i els de la trama. El conjunt de fils paral·lels que tenen la llargada de la peça es conegut amb el nom d’ordit i el conjunt de fils que passen transversalment, d’una vora del teixit a l’altra entrellaçant-se amb els fils de l’ordit s’anomena trama.

teler de calada. secció de teixidura.

En el mercat hi ha una gran varietat de teixits segons la manera d’entrellaçar els fils de la trama respecte de l’ordit. Algunes de les combinacions més conegudes són: el tafetà, la sarja i el setí o ras.

Tafetà: els fils de la trama passen un cop per sobre i un altre per sota dels de l’ordit. El producte final és molt pla i té el mateix aspecte del dret que del revés.

Sarja: la trama es fa passar dos cops per sobre i dos cops per sota de l’ordit, desplaçant l’inici del pas per darrere un cop cada passada de trama, de manera que en resulta un teixit amb bordons en diagonal, en el qual es pot distingir el dret del revés.

Setí o ras: la trama es fa passar per darrere de quatre fils consecutius d’ordit per cada vegada que passa per davant d’un fil..

Els teixits plans són molt ressistents a la tracció, però en canvi són poc elàstics, ja que en estirar-los verticalment o horitzontalment no cedeixen més enllà del que permeten els fils de la trama o l’ordit. Si es volgués augmentar l’elasticitat s’haurien d’utilitzar fils elàstics. 

La màquina que es fa servir per a la fabricació d’aquests teixits s’anomena teler.
Teler; máquina que per el moviment dels lliços creua l'ordit del plegador amb la trama que l'element porta-trames porta d'un costat a l'altre.

• Els teixits de punt consisteixen en un sol fil que va formant malles que s’enllacen entre sí.

Als teixits de punt se’ls anomena també gèneres de punt i la seva característica principal és la gran elasticitat que tenen, ja que les malles es poden estirar fàcilment en ambdós sentits. Per aquest motiu, les peces de gènere de punt són molt còmodes de dur i s’adapten molt bé al cos. Jerseis, jaquetes, mitges, mitjons, roba interior, etc. solen estar fabricats amb aquest tipus de teixit.

Les màquines que es fan servir per teixir gèneres de punt s’anomenen circulars o tricotoses. 

MATÈRIES

En aquest post parlarem de les matèries més utilitzades, definint les característiques pròpies de cada una.

La llana

És una fibra molt elàstica i de gran qualitat, i proporciona un gran aïllament tèrmic. S’impregna fàcilment de fum i d’olors, per la qual cosa de seguida fa olor quan la persona que la vesteix ha estat en contacte amb el fum. S’utilitza per fer jerseis, abrics, roba d’hivern i de la llar, etc

El cotó

El cotó és una fibra resistent a la ruptura, capaç d’absorbir la humitat, difícil de cremar i que no produeix al·lèrgies en entrar en contacte amb la pell, per això s’usa molt en la confecció de roba interior, camisetes, mocadors de butxaca, llençols, etc. Té l’inconvenient d’encongir-se amb el rentat i d’arrugar-se fàcilment. Sense filar, el cotó s’usa també com a material auxiliar en les cures (cotó fluix).

El lli

Les peces de vestir de lli són fresques i no s’embruten gaire. Però la tela fabricada amb lli és més rígida, aspra i menys elàstica que la tela de cotó. S’utilitza per fer tovalloles, jocs de taula, cortines.

També gràcies a la seva gran resistència, se’n fan veles de vaixell i lones.

Cànem, espart i ràfia

Són fibres menys usades en el vestir, que tenen aplicació en el calçat i, també en la fabricació d’altres objectes (cistells, cordes, etc). Totes tres fibres, molt més aspres que el cotó i el lli, són considerades de menys qualitat per a la fabricació de fils i teixits.

El cànem s’utilitza per fer sacs, espardenyes, cordes, cordills, etc.

L’espart s’utilitza per fer cordes, espardenyes, estores, trenat de cadires, etc.

La ràfia serveix per fer cordills, estores i objectes de cistelleria.

La seda

La seda té un tacte delicat i suau i dona una sensació de frescor. És fa servir per fer bruses, camises, fulards, corbates i llenceria. És un producte car.

LES FIBRES

Avui faré un breu introducció del què són les fibres, espero que us agradi, i així en pugueu fer ús al vostre dia a dia.

Mira’t molt a prop (amb lupa, si pots) un tros de roba. És millor que estigui una mica esfilagarsada per la vora. Veuràs que està feta d’un tramat de fils. Aquest tramat és el que s’anomena un teixit.

Considera ara un sol fil. Un fil pot ser molt llarg, però si l’observes amb una lupa, probablement veuràs que està fet de filaments molt prims i curts entortolligats o retorçats entre ells. Cada un d’aquests filaments petits es designa amb el nom de fibra tèxtil.

La roba de vestir, la roba de casa, els tapissats, les cordes,... són productes que tenen en comú la utilització de les fibres tèxtils com a primeres matèries. A partir de les fibres obtenim fils per elaborar els teixits.

El tipus de fibra que es fa servir per a produir fils depèn de la classe de teixit que es vol fabricar.

Les aplicacions dels fils són les següents:

- Fils per a la indústria del vestit (faldilles, pantalons, jaquetes, fulards, mocadors, corbates, etc.)

- Fils per a la roba de la llar (llençols, mantes, cortines, tovalloles, etc.)

- Fils per a la indústria (tapisseries d’automòbils, vestits de seguretat i protecció, etc.)

Tipus de fibres tèxtils

Les fibres tèxtils poden ser: d’origen natural, artificial i sintètic.

• Fibres d’origen natural: s’obtenen directament de productes de la naturalesa i es subdivideixen en tres classes, vegetals, animals i minerals.

Les fibres d’origen vegetal estan constituïdes, bàsicament per cel·lulosa, en alguns casos com el cotó, gairebé pura, però, normalment, acompanyada d’altres substàncies com la lignina.

Les fibres d’aquest tipus s’obtenen de diferents parts dels vegetals, per exemple: dels filaments adherits a la closca del fruit del cocoter obtenim la fibra de coco; del fruit de la cotonera s’obté el cotó; el lli, s’obté de la tija de la mateixa planta; el cànem, el jute i el rami són fibres que també s’obtenen de les tiges o troncs de les plantes; l’espart i la ràfia són fibres que s’obtenen de les fulles de la planta.

Les fibres d’origen animal estan constituïdes bàsicament per proteïnes i s’obtenen a partir del pèl o la llana d’alguns animals, o bé de filaments segregats per certs cucs, aranyes i moluscs.

La seda, fibra d’origen animal, l’obtenim desenrotllant els capolls que fabrica el cuc de seda. La llana s’obté de l’esquilada d’alguns animals com l’ovella i la llama, també del pèl d’alguns animals, com la cabra, encara que es trenca amb molta facilitat. Hi ha algunes excepcions com el pèl de la cabra de la zona del  Caixmir, regió de l’Índia, i el pèl d’Angora, dels quals es fabriquen peces de roba de cost molt elevat.

Les fibres d’origen mineral procedeixen de  materials inorgànics, com és el cas de l’amiant i la fibra de vidre. Aquestes fibres s’utilitzen, per exemple, per confeccionar teixits per a la indústria gràcies al seu bon comportament davant les altes temperatures. Actualment es restringeix la seva aplicació pel risc per a la salut humana.

• Fibres artificials: són fibres químiques que s’obtenen a partir d’una matèria d’origen natural, com la cel·lulosa de les plantes. En són exemples el raió o la viscosa.

• Fibres sintètiques: es tracta de fibres químiques que s’obtenen, en general, a partir de derivats del petroli. Són exemples de fibres sintètiques les  poliamides (com el  niló i el perlan), els polièsters (com el tergal) i els poliuretans (com la licra).

Inici del viatge

Benvinguts!!

L’interès pels teixits, les matèries, els colors i les tendències en general, m’han impulsat a tirar endavant i embarcar-me en l’aventura de crear aquest blog.

Espero que en gaudiu molt.

en construcció

Blog en construcció!!!